Letra Bloquejats

BLOQUEJATS

La teva cara és un tros de cel
pluja forta cau dels teus cabells,
les paraules no valen res,
silencis penjats sobre les parets,
les faroles no estan enceses,
foscor que esborra totes les promeses,
la terra, vella invàlida, busca
sang jove i calenta al peu de la porta
i tu rius, no és broma que estiguem vius,
i tu sents algú dicta els meus pensaments.

Et veig i ja no puc esperar res,
no, no, vull creure que jo sigui el boig.

Miralls deformant-nos els cossos
potser demà, l'horitzó serà més clar.

Aguantarem el fred i esperarem
fins que el bon temps tornarà,
aguantarem el fred i esperarem
fins que un dels dos pugui parlar.

No diguis res em trobo malament
hi ha un núvol gris que pesa sobre meu.
T'escolto i ara no t'entenc
però tu saps que tot ho arregla el temps.

Ulls recoberts de boira
potser demà tornaran a brillar.

Aguantarem el fred i esperarem
fins que el bon temps tornarà,
aguantarem el fred i esperarem
fins que un dels dos pugui parlar.
I esperarem fins que un dels dos pugui parlar.

  Volver a Sopa de Cabra   

 Volver al Indice General